Hui és un dia molt especial, perquè hui, Melina, fas un any. Un any al món,
un any de carícies, besos, abraçades i mamella, un any de moments únics i
inoblidables, alguns complicats, però molts més fantàstics.
Fa un any a aquestes hores, la comare va dir “anem a parir”, i tot es
desenvolupà com en un somni. (Curiós plural majestàtic, per cert, com que
“anem”? La única que va parir vaig ser jo!). Dues espentes, “ja es veu el cap…
hi ha un muscle fora…” i en uns segons et tenia damunt de mi. Sentir el teu
calor, la teua pell, tocar les teues manetes per primera volta va ser com viure
un miracle, com si tots els déus, per un moment, només estigueren pendents de
nosaltres dues.
Hui, que és dia de regals, em reafirme en negar que tu sigues un regal per
a ningú, sé que qui ho diu, ho fa amb carinyo, però no, tu no eres cap objecte,
cap nina. El que sí és un regal és tenir el plaer de conèixer-te, que hages
arribat a les nostres vides i les hages plenat d’eixes rialles contagioses, que
fan cosquerelles a l’ànima, de petorretes, “tatatata”, “papapapa”, “olioli” i
eixos “mmmmmammma” que em reconcilien amb l’univers. Descobrir el món amb tu és
la major aventura que he viscut mai; ara, veig i escolte moltes més coses gràcies
a tu, m’adone que hi ha música perquè has començat a ballar, veig els gossos i
els pardalets perquè els saludes amb la mà, gràcies a tu, estic més viva (i més
desperta, sobretot per les nits!!).En aquest any, hem aprés moltes coses, tu ja quasi menges sola, gateges més ràpid del que nosaltres podem seguir-te, estàs a punt de parlar i caminar. Però nosaltres, nosaltres hem aprés molt més! A jugar a “vine, vine… me’n vaig”, a fer pessigolles al meliquet (“quequequet per a tu), a donar mil tipus nous de besos sonors i divertits, a estar “sense fer res”, perquè ens vols a prop per a jugar sola, a comunicar-nos sense paraules i a estimar com mai hauríem imaginat que podíem fer-ho.
Gràcies, preciosa, per haver-me fet la teua mare i per recordar-me cada dia
quines són les coses vertaderament importants. Desitge que no perdes mai
l’alegria i que continues saludant el dia, la gent i la vida amb la mateixa
emoció que ho fas ara. T’estime més que al món sencer!
Χρόνια πολλά, Μελινάκι!!
