Primer mes d'alimentació complementària

Melina ja té set mesos. El temps vola! Ja té set mesos i això significa que ja portem un mes i uns dies d’alimentació complementària. És curiós com van canviant les coses i les nostres percepcions. Quan estava embarassada vaig decidir que la nostra opció d’alimentació seria la lactància materna i vaig informar-me tot el que vaig poder per aconseguir-ho. El començament va ser difícil, molt, però, després de molt d’esforç i voluntat, als dos mesos ja teníem una lactància correctament establerta, la xiqueta no deixava de guanyar pes i jo començava a gaudir de donar-li de mamar. Em fa gràcia perquè a voltes, quan la veien tan grosseta i preguntaven què li donava, al sentir que només prenia mamella em deien “quina sort, tu que tens prou llet”. De sort res!! Molta, molta voluntat, molta informació i molta perseverança fins aconseguir-ho, igual que quasi totes.

Quan ens acostàvem als sis mesos, la idea de començar amb l’alimentació complementària em suposava un sentiment ambivalent: per una banda, ganes de passar a una nova fase, veure-la créixer i aprendre coses noves, però al mateix temps pensava: “tant que ens ha costat, i ara que ho estem gaudint…”.

Doncs ara que portem poc més d’un mes, puc dir que aquesta nova fase es igual de satisfactòria, o més, que l’anterior. Ens hem decantat per donar-li menjar “normal”, és a dir, com el nostre, sense triturats ni cereals de pot. A hores d’ara Melina menja a soles, amb les seues manetes, una bona varietat de fruites i verdures, arròs, blat (en pa o farina que utilitze per fer tortetes de fruita) i pollastre en hamburguesetes. És una meravella veure com tria allò que vol menjar primer, com va desenvolupant les seues preferències (li encanta la carabasseta!), com s’atreveix a tastar nous aliments cada setmana i com millora la seua habilitat motriu.

Al principi ens feien por els atragantaments, però veure-la gestionar els aliments, tirar els trossos grans que no pot desfer, tossir quan alguna cosa li molesta i continuar tan tranquil·la, és molt satisfactori. Així aprendrà a distingir sabors i textures des de bon començament, a tenir les seues preferències i a autorregular-se com ho fa des del principi amb la llet. Aprendrà a sentir fam, a saciar-se i parar de menjar, aprendrà a menjar variat i a fer-ho a soles. Estem encantats d’haver triat aquesta opció i ella també!

Com a mostra, us deixe la foto d’un plat de la setmana passada. Molt del que hi ha al plat acaba a terra, altra part desfeta i sobre la taula, els seus braços, cames i cara. La resta, se la menja, que els bolquers no enganyen!