Una de pragmatisme

Melina està a punt de fer sis mesos i hui em posaré pragmàtica. Tothom diu que tenir un bebè costa molts diners, i és cert, sobre tot si compres tot allò que va en les “guies de compres” de les revistes. Nosaltres en aquestos sis mesos hem aprés molt i m’agradaria compartir aquelles coses que, des de la meua experiència, no tornaria a comprar (o sí) si tornara a quedar-me embarassada sabent allò que sé ara.  

Carro, mini-bressol, bressol, canviador, banyera, hamaca, manteta d’activitats, motxilla…. Algú dona més? Tenim de tot, però algunes compres ens les hauríem pogut estalviar:

• El carro: compràrem un de tres peces, cabàs, cadireta i porta-bebès. Ara, m’estalviaria la darrera peça, el porta-bebès sols serveix per anar al cotxe, perquè no recomanen que el bebè estiga molt de temps en ell. Ara que hem comprat una cadireta grup 0-1, és a dir, que val des del naixement, ens hem adonat que és molt més segura que el porta-bebès i probablement més còmoda. Així que directament compraria aquesta.

• L’hamaca… No sé què dir. Crec que no gastaria tants diners. Com que som anti “coses que funcionen a soles” compràrem una sense arc de ninotets, ni música ni vibrador, una que es mou amb el moviment del bebè, perquè molta gent ens digué que els seus fills havien passat hores i hores en l’hamaca. Melina quan està desperta està en braços o en terra, que és el millor per al seu desenvolupament motor. Alguna estoneta passa en l’hamaca per a jugar o per esperar que fem alguna cosa uns minuts, però són pocs moments i cada volta menys. Així que no, no compraria una tan cara, agafaria la més senzilleta i endavant.

• El bressol. El gran tema! Segons els nostres pares els bebès han de dormir al bressol, però pot passar que, com Melina, es desperten només tocar-lo i, si vols que dormen en ell, et passes mitja nit passejant per tornar a dormir-la (amb la qual cosa qui no dorm ets tu). Els primers dos mesos la nostra filla va dormir al mini-bressol adossat al llit (amb el sistema que he dit), però quan provàrem a ficar-la al llit amb nosaltres descobrírem que tots tres dormíem més, així que es va quedar. Ara, el mini-bressol està a l’habitació com a caixa d’emmagatzemar joguets, mantetes i coses vàries i el nostre llit sense potes en terra per evitar perills. Com que és una cosa que, suposant que et vaja bé, sols utilitzaràs sis o set mesos, jo el compraria de segona mà, o si algú te’l deixa, millor.

• Quant al bressol gran, no sabem quan l’utilitzarà. Alguna volta fa alguna migdiada en ell, però traure-la de la nostra habitació mentre continue mamant és impensable (que jo vull dormir) així que no sé si finalment ens hauria pagat més la pena comprar-li directament un llitet baix, d’on puga pujar i baixar ella a soles quan ja camine.

 

• El canviador i la banyera sí ens han resultat molt útils. Són senzills, però t’estalvien molts mals d’esquena i, si el bebè naix a l’hivern, tenir-los a una habitació xicoteta o al bany també és útil per escalfar-la ràpidament.  

• La motxilla: la gran compra. Nosaltres tenim una emeibaby i estem encantats. No he donat cap marca, però amb la motxilla sí és important triar una ergonòmica. En les tendes tradicionals en venen moltes que no ho són, però el correcte desenvolupament de l’esquena del bebè és molt important i paga la pena informar-se bé abans de fer la compra. A Melina fins els quatre mesos no li va agradar anar amb ella, potser amb un fulard elàstic l’hauria pogut portar millor de més xicoteta. Ara, la motxilla val fins i tot per a dormir-la. Així que sí, invertiu en una bona motxilla!

I vosaltres? Què tornaríeu a comprar i què penseu que ha sigut una despesa inútil? La llàstima d’aquestes coses és que cada casa és un món i fins que no tens el bebè amb tu no saps ben bé què aprofitaràs i què no. De nou, el capitalisme en el qual vivim ens espenta a gastar i gastar a voltes sense trellat. Cal parar-se a pensar abans d’emplenar la casa de trastos… Però com costa resistir-se!